Presencia de indio y germanio en esfalerita de depósitos minerales de Cataluña [Fitxer informàtic] / Cecilia Villarino Vicente ; [dirigit per: Maria Pura Alfonso Abella]
Villarino Vicente, Cecilia


2017
Dirigida per: Alfonso Abella, María Pura. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC, 2017
1 recurs en línia
Projectes de fi de carrera (Enginyeria Tècnica Agrícola. Indústries Agràries i Alimentàries).

El creciente aumento del desarrollo de las nuevas tecnologías hace que se necesiten investigar nuevos materiales para su fabricación. La mayoría de estos materiales están compuestos de elementos que son escasos en la corteza terrestre y que no existen como mineral, sino que están dentro de la red cristalina de algún otro. En el caso del indio y el germanio, la esfalerita es su principal portadora. Mundialmente se encuentran grandes depósitos, principalmente en sistemas epitermales polimetálicos, con elevadas concentraciones de estos metales. En Cataluña, los depósitos en los que se ha encontrado esfalerita son del tipo filón, skarn, MVT y SEDEX. El objetivo de este trabajo es hacer una valoración de la cantidad de indio y germanio que se encuentra en la esfalerita de los principales depósitos ricos en este mineral en Cataluña. Para ello se tomaron muestras en diez localizaciones diferentes y se analizaron mediante microsonda electrónica. Los resultados del estudio muestran que las esfaleritas ricas en Fe son las que contienen una mayor proporción de indio y germanio. Es el caso del depósito de Port-Bou, en Gerona, el contenido en indio alcanza el 0,13 por ciento en peso de la esfalerita, y el depósito de El Molar, en la zona del Priorat, con valores de 0,10 por ciento en peso. El germanio en cambio se encuentra en mayor cantidad en los depósitos de Porrera, Tarragona, y en Osor, Gerona, con unas concentraciones que alcanzan el 0,13 por ciento y 0,10 por ciento de Ge en peso de la esfalerita, respectivamente. Los resultados obtenidos en este trabajo muestran los depósitos con mayor potencial para llevar a cabo estudios más exhaustivos y poder rentabilizar la extracción de este mineral.

Valoració dels recursos d'or a la conca de la Cerdanya i del Segre [Fitxer informàtic]
Ramos Munt, Albert


2017
Dirigida per: Alfonso Abella, María Pura. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC, 2017
1 recurs electrònic
Projecte final Màster.

El Riu Segre, des de fa molt de temps, se sap que és un riu aurífer, ja que les seves aigües o les dels seus afluents renten gran part de la serralada pirinenca, constituïda en part per materials paleozoics rics en concentracions anòmals d'or i de metalls pesants, com poden ser la magnetita, zircons... L'objectiu bàsic d'aquest treball és la valoració dels recursos d'or a la conca de la Cerdanya i de les terrasses fluvials del Segre a prop d'Oliana. A la conca de la Cerdanya, s'ha estudiat una zona molt característica geomorfològicament dins del terme municipal d'All, la qual podria ser una de les possibles restes de mineria romana a la vall. I aprofitant les eines i coneixements adquirits en aquest treball i en un altre treball previ, realitzat per mi mateix, sobre l'or romà a Cerdanya, vàrem decidir anar a buscar l'evidència i l'existència d'or en un altre tipus de placer, on tinguéssim més possibilitat de trobar-ne, un Placer Artificial. A All, l'or, hi és present amb una mitjana força baixa per quilograms de mostra, sense una anàlisi final de la mostra, i uns resultats concloents analíticament. Durant l'observació i visualització no s'han pogut observar partícules d'or en el microscopi binocular. Pel que fa a possibles restes romanes, les estructures en aquest sector són molt visibles i clarament antròpiques, però encara no s'han pogut observar partícules d'or que puguin demostrar aquesta hipòtesi. Tot i així, tot fa pensar en estructures i models d'explotació romanes, i hom pensa que són possibles cates de prospecció d'or fetes per part dels romans al llarg del Pirineu.

El Guix de la Conca de Barberà i la Segarra [Fitxer informàtic] / Vicenç Torras Giralt ; [dirigit per:] Maria Pura Alfonso Abella
Torras Giralt, Vicenç


2014
Dirigida per: Alfonso Abella, María Pura. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa. Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals, 2014
1 recurs electrònic
Treball final de grau (Grau en Enginyeria de Recursos Energètics i Miners).

L'objectiu principal d'aquest treball és la identificació i qualificació dels guixos d'aquestes dues comarques. Així mateix, l'objectiu de l'estudi és conèixer els principals llocs de guix d'interès des del punt de vista de la indústria i la construcció. I un tercer objectiu és valorar si aquests guixos contaminen a les aigües.